La Identitat Digital

Aquí us presento el powerpoint que he realitzat per tractar la identitat digital.
Dissortadament, no he aconseguit que l'slideshare respectés l'àudio i les transicions, però miraré d'investigar-ho, ja que sembla que algunes companyes sí que ho han aconseguit.

Aquest tema em desperta un especial interès, i m'agradaria aprofundir-hi, tot i que no sé si trobaré gaire el moment perquè com sabreu, compaginar una boja carrera a ritme d'espaguetis a la bolonyesa i tantes altres coses que m'agraden a la vida, sovint no és fàcil.

Sigui com sigui, aquesta és la presentació que he realitzat, que en gaudiu!

Identitat Digital

View more presentations from finsalsous

Videoclip

Aquí podeu vere el videoclip feet en col·laboració amb la Núria Cardona Viladrich, la Sofía Tomás Martos i el Jordi Haro Ruiz.

La cançó és Presidente, de Morodo.

Anàlisi d'un anunci

Pel bloc de llenguatge audiovisual, se'ns ha demanat fer l'anàlisi d'un anunci.

Jo he triat la imatge que podeu veure a la dreta del text.

Per començar, podem dir que òbviament es tracta d'un anunci de colònia. Arribem a aquesta conclusó pel fet que el pot de colònia és el centre de totes dues imatges i, en última instància, el text (ben petit per recalcar les imatges) ens ho explica: "Tom Ford per a homes. La primera fragància per a homes de Tom Ford".

El fet que sigui per a homes també el podíem endevinar, per l'evident metonímia entre l'envàs de colònia i el membre masculí. Cal dir, emperò, que en el fons això només és vàlid en la primera de les dues imatges (i potser ni això), ja que en la segona hi podria haver qualsevol altra cosa enlloc del pot de colònia.
Així, podem dir que l'anunci, a un nivell connotatiu, no només relaciona metonímicament la colònia amb el penis, sinó també amb les relacions sexuals, concretament les relacions sexuals heterosexuals i fal·locèntriques.
Juga amb l'imaginari col·lectiu patriarcal d'una manera descarada i sexista. Aquí, la dona, és recipient i la colònia és el mitjà per arribar a aconseguir-la.

Denotativament, el que veiem són dues imatges semblants, que es complementen. Totes dues són un pla detall una mica llarg, posant de rellevància sempre la colònia. El fons blanc també ajuda a destacar la colònia. La llum i la brillantor exagerada de la pell de la dona contribueixen a que ho associem amb la suor, i per tant amb una relació sexual. Especialment la primera, on també juga amb el color vermell de llavis i ungles, i amb la boca oberta, per dir-ho d'alguna manera, lascivament, que marca el final del pla.

A tall de conclusió, podem dir que a través de dues imatges, que formen una mínima al·literació, en un pla detall llarg, on la colònia és el centre, establint una clara metonímia amb el penis masculí, se'ns indueix a relacionar la colònia amb les relacions sexuals heterosexuals i fal·locèntriques. Dit d'una altra manera: amb dues imatges provocadores (que ja de per si capten l'atenció) es llança als homes heterosexuals el missatge que la colònia serveix per tenir relacions sexuals fal·locèntriques amb dones.

eric.

Mapa Conceptual

Després de trencar-m'hi una estona les banyes (tant amb mi mateix com amb el programa) finalment he aconseguit penjar el mapa conceptual.

Crec que fent click sobre la imatge es pot veure més gran.
Espero que s'entengui.

Creació d'un espai wiki

Des de la sessió del passat dimecres dia 15 de desembre i avui, dimecres dia 22 de desembre, hem creat una wiki. La wiki del nostre grup (Núria, Jordi i jo mateix) és la següent:

https://sites.google.com/site/cerqueswebernujo/home

Una wiki és un espai web col·laboratiu, on tota la gent que s'hi incorpori pot gestionar-la, afegint informació i organitzant-la. És senzill i dinàmic, i el seu abast és enorme.

De fet, més enllà de la teoria (es pot veure un bon vídeo explicatiu al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=F_B0WShWNTs. També el bloc de la meva companya Patrícia Romero ofereix una perspectiva sobre wikis molt interessant: http://patricia-rm.blogspot.com) jo he descobert recentment, i en altres assignatures, la seva gran utilitat.

Com sabem, tot depèn de l'ús que se li doni. En general sóc una mica reticent amb les noves tecnologies, en part pel tema identitat (del qual es parla en una altra pràctica) i en part perquè em cansa està davant d'una pantalla i no parlar cara a cara, deixar de banda el paper i el llapis, etc.

Però no és menys cert que pot ajudar moltíssim a fer treballs cooperatius, com tants que en fem a la universitat. Així, la wiki possibilita treballar un document de manera cooperativa i simultània, sense necessitat de trobar-nos per parlar-ne, o com a mínim fer-ho molt menys

En definitiva, trobo que les wikis són una eina molt interessant, que permet cooperar i aprofitar millor el temps sempre que s'utilitzi de la manera desitjada.

Comentari de vinyetes

Em sembla molt demostratiu del que, malauradament, passa actualment: l'utilització dels videojocs (i també les TIC) per a finalitats més aviats nocives: el que fan les persones que hi passen tantes hores realment és fugir, no pensar, perquè això els porta a enfrontar-se a elles mateixes. És una vàlvula d'escapament, que a més a més, enganxa, pel procés que ha de fer el cervell quan rep estímuls digitals de vídeo. Com va dir Descartes, el gran problema de la humanitat és no ser capaç d'estar-se sol en una habitació, sense fer res.

I és clar, el desprestigi dels llibres que hi ha actualment, que per a mi també té molt a veure amb la manera que s'ensenya a llegir: més aviat s'ensenya a identificar lletres i paraules juntes i a pronunciar-les, però no a llegir.

De nou fa incidència a la desconnexió que tenen actualment els infants amb els llibres, en gran part perquè el seu entorn, la seva realitat més immediata, és durant moltes hores virtual.

A veure què passarà amb els e-books, he vist que aquest nadal ja comencen a bombardejar-nos perquè els comprem...

Altre cop un ús incorrecte (però generalitzat) de les TIC: per a la incomunicació enlloc de la comunicació. A mi realment em preocupa.

Una crítica molt irònica de l'estat educatiu al nostre estat: nefast. Tots els personatges diuen el que fan, reflectint que amb el sistema actual estem abocats al fracàs. I la resposta de l'infant/adolescent és molt significativa: la no resposta, perquè està amb la videoconsola...

UNA MICA MÉS ENLLÀ...

I ja que parlem de tot això, per què a la Universitat insisteixen en fer-ho TOT a través del Campus Virtual? Realment és una eina pedagògica coherent? Què aporta apart de l'estalvi de paper? Quin model estableix? Ajuda a reduir diferències o més aviat avança en l'elitització dels estudis universitaris?

A mi, sincerament, em fa mal el cap de tant ser a l'ordinador.
D'acord, tampoc jo en faig el millor ús (em perdo mirant coses concretes, deixo de fer el que volia fer... massa estímuls) però tampoc ningú ens explica com fer-ne un bon ús. I, per sobre de tot, se'ns obliga a fer-lo servir.

On queda la llibertat? No se suposa que Bolonya és més personalitzat, enfocat a la problematització?

Reflexionem-hi...

Benvingudes!

Aquest bloc, creat en contra de la meva voluntat, pretén ser un 'diari d'aprenentatge' del bloc TIC-TAC (Tecnologies de la Informació i Comunicació-Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement).
Aquí recolliré la informació, els 'aprenentatges', les activitats i les reflexcions que es desprenguin de l'assignatura.

Visca la uni!