Creació d'un espai wiki

Des de la sessió del passat dimecres dia 15 de desembre i avui, dimecres dia 22 de desembre, hem creat una wiki. La wiki del nostre grup (Núria, Jordi i jo mateix) és la següent:

https://sites.google.com/site/cerqueswebernujo/home

Una wiki és un espai web col·laboratiu, on tota la gent que s'hi incorpori pot gestionar-la, afegint informació i organitzant-la. És senzill i dinàmic, i el seu abast és enorme.

De fet, més enllà de la teoria (es pot veure un bon vídeo explicatiu al següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=F_B0WShWNTs. També el bloc de la meva companya Patrícia Romero ofereix una perspectiva sobre wikis molt interessant: http://patricia-rm.blogspot.com) jo he descobert recentment, i en altres assignatures, la seva gran utilitat.

Com sabem, tot depèn de l'ús que se li doni. En general sóc una mica reticent amb les noves tecnologies, en part pel tema identitat (del qual es parla en una altra pràctica) i en part perquè em cansa està davant d'una pantalla i no parlar cara a cara, deixar de banda el paper i el llapis, etc.

Però no és menys cert que pot ajudar moltíssim a fer treballs cooperatius, com tants que en fem a la universitat. Així, la wiki possibilita treballar un document de manera cooperativa i simultània, sense necessitat de trobar-nos per parlar-ne, o com a mínim fer-ho molt menys

En definitiva, trobo que les wikis són una eina molt interessant, que permet cooperar i aprofitar millor el temps sempre que s'utilitzi de la manera desitjada.

Comentari de vinyetes

Em sembla molt demostratiu del que, malauradament, passa actualment: l'utilització dels videojocs (i també les TIC) per a finalitats més aviats nocives: el que fan les persones que hi passen tantes hores realment és fugir, no pensar, perquè això els porta a enfrontar-se a elles mateixes. És una vàlvula d'escapament, que a més a més, enganxa, pel procés que ha de fer el cervell quan rep estímuls digitals de vídeo. Com va dir Descartes, el gran problema de la humanitat és no ser capaç d'estar-se sol en una habitació, sense fer res.

I és clar, el desprestigi dels llibres que hi ha actualment, que per a mi també té molt a veure amb la manera que s'ensenya a llegir: més aviat s'ensenya a identificar lletres i paraules juntes i a pronunciar-les, però no a llegir.

De nou fa incidència a la desconnexió que tenen actualment els infants amb els llibres, en gran part perquè el seu entorn, la seva realitat més immediata, és durant moltes hores virtual.

A veure què passarà amb els e-books, he vist que aquest nadal ja comencen a bombardejar-nos perquè els comprem...

Altre cop un ús incorrecte (però generalitzat) de les TIC: per a la incomunicació enlloc de la comunicació. A mi realment em preocupa.

Una crítica molt irònica de l'estat educatiu al nostre estat: nefast. Tots els personatges diuen el que fan, reflectint que amb el sistema actual estem abocats al fracàs. I la resposta de l'infant/adolescent és molt significativa: la no resposta, perquè està amb la videoconsola...

UNA MICA MÉS ENLLÀ...

I ja que parlem de tot això, per què a la Universitat insisteixen en fer-ho TOT a través del Campus Virtual? Realment és una eina pedagògica coherent? Què aporta apart de l'estalvi de paper? Quin model estableix? Ajuda a reduir diferències o més aviat avança en l'elitització dels estudis universitaris?

A mi, sincerament, em fa mal el cap de tant ser a l'ordinador.
D'acord, tampoc jo en faig el millor ús (em perdo mirant coses concretes, deixo de fer el que volia fer... massa estímuls) però tampoc ningú ens explica com fer-ne un bon ús. I, per sobre de tot, se'ns obliga a fer-lo servir.

On queda la llibertat? No se suposa que Bolonya és més personalitzat, enfocat a la problematització?

Reflexionem-hi...

Benvingudes!

Aquest bloc, creat en contra de la meva voluntat, pretén ser un 'diari d'aprenentatge' del bloc TIC-TAC (Tecnologies de la Informació i Comunicació-Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement).
Aquí recolliré la informació, els 'aprenentatges', les activitats i les reflexcions que es desprenguin de l'assignatura.

Visca la uni!